Fa temps que tenia en ment escriure un article d’opinió sobre aquest tema, ja que és un fenomen social prou interessant, que almenys en la Plana ha fet que la gent és mobilitze per crear un model d’oci un poc diferent al que ens tenen acostumat la majoria d’ajuntaments dels nostres pobles, que majoritàriament son bous al carrer, processons i orquestres/discomòbils. Si fem un xicotet repàs històric a aquest moviment anomenat festes alternatives a les nostres contrades, veiem que un dels pioners en fer-les han sigut.JPG)
les FAB(Festes Alternatives als Bous-Borriol), que tal com indica el seu nom pretenien ser unes festes amb una reivindicació animalista, encara que darrere hi haguen moltes altres coses com realitzar passes de video, xarrades, batukades, malabars, concerts de música reivindicativa,etc. Veiem com els nostres veïns del nord, ja feia temps que feien festes alternatives i amb un caràcter ideològic molt marcat i sempre en la funció de treure diners per als diferents moviments socials.
Concretant un poc més veiem com fa un anys van seguir aquest camí Castelló, veiem que el model seguit és més el de les festes alternatives al servei dels moviments socials, de fer la iniciativa va nàixer del Casal Popular de Castelló a partir del 2009, encara que no es tractava sols de fer actes per autogestionar a aquest col·lectiu, sinó que d’alguna manera intentava arreplegar tots els actes alternatius que havien fet i segueixen fent moltes colles de Castelló, però centralitzant tots aquests actes en un sol cartell. Després de que des de Castelló s’encenguera la flama van continuar altres pobles com Borriana, Almassora, Betxí, el Grau, Almenara i Nules. En aquest context es va arribar a crear una coordinadora de festes alternatives de la Plana, perquè pareixia que la embranzida aniria en augment, però desgraciadament la majoria de pobles, no han pogut continuar fent festes alternatives. Si ens posem a analitzar el perquè de que moltes festes s’hajen deixat de fer o no tinguen uns cartells tan atractius bàsicament és perquè ha hagut un posició prohibitiva i censuradora per part dels ajuntaments de la nostra comarca, majoritàriament governats pel PP, encara que no m’agradaria que siga pres com un dels símptomes del fracàs de les festes. És veritat que molts pobles han iniciat una ofensiva per tallar-nos les ales i molts ho han aconseguit, de moment, la tàctica que solen utilitzar és aplicar normatives de regulació d’espectacles, que normalment s’apliquen a les empreses d’oci, a associacions culturals.
El que hem referia és que hem d’entendre que no està clar que unes festes alternatives, que pareix que hajen de plantejar un model d’oci diferent, depengen del color polític de les institucions municipals, fet que ens condemna en caure en un bipartidisme i que siguem utilitzats com a esquer electoral de cara a la gent més jove. Això vol dir que realment no estàvem creant espais realment alternatius, sinó que simplement ens estàvem dedicant a confiar en el poder establert i a realitzar activitats, que ens quadraven. La mostra de tot açò és que ens apliquen lleis estúpides i no sabem com actuar, ens bloquegem.
Una vegada encetat el debat, que més m’interessa personalment, és que són per nosaltres les festes alternatives, i perquè dediquem esforços en muntar activitats lúdiques. En primer lloc el fet que ens vulguen prohibir les festes és un símptoma, ja que utilitzen les festes majors per tal d’alienar la població, és una manera de fer populisme i de demostrar que en realitat ells també són el poble, de fet es graciós vore com en València Rita es cabreja perquè els moviments socials del cap i casal van a reivindicar en les mascletaés volen fer creure, que els manifestants estan contra les falles, els estant xafant la seua festa de manipulació i descontrol. Aleshores veiem que una de les funcions de fer unes festes alternatives és crear un espai de sociabilitat, on el poble s’expresse lluny del control de l’establishment, d’alguna manera crear un contrapoder a través de la festa.
Aimar Ballester Bruno, membre de les FAN
